Desolació

 

Avui, aquesta nit passada, li han robat la moto a un bon amic meu.

La veritat és que sento una profunda desolació, i sento la tristesa del meu amic, Jose. És un bon company, una bona persona i li han robat la moto.

Per a nosaltres els motoristes, la moto, te quasi el tractament d'un esser viu, doncs les satisfaccions que ens proporciona tal enginy son molt intenses. Li han robat a un home treballador, que li porta un gran sacrifici poder-la disfrutar i que havía posat el seu maxim esforç en una il·lusió. Perquè no li han robat els diners, n'hi la maquina, li han pres el seu estil de vida, la seva forma de relacionar-se amb els amics, la seva diversió, la seva il·lusió.

Ara ell esta molt trist i de rebot jo i tots els seus companys, també.

Teniem una sortideta pendent Kullooooons!!!!!!!!!!!!! 

Quina merda! sempre paguem els mateixos totes les putades, no es just.

Bé, si algú per casualitat veiés una SUZUKI GSX-R 600 de color vermell i negre matricula: 0496-FKJ que m'avisi per aquest blog aviam si li podem tornar la il·lusió a un home que prenent-li la moto li han pres el que fa la seva vida interesant. :-(

Jordi G.

Aqui estem els tres amics,

avans d'empendre una de les millors sortides que em fet mai.

Gossets

Bé lectors, aqui us ensenyo el meu gosset, el varem recollir del mig del carrer el dia de nadal passat.

La veritat és que ens va fer molta pena perque corria pel carrer perdut i sense cap tipus d'orientació, quan li vam dir coses de seguida va venir com si l'aguesim salvat d'alguna desgràcia. Estava clar que l'havien abandonat i nosaltres el varem recollir per donar-li una nova oportunitat. Llavors em pregunto: com hi pot haver gent tant despiadada?

Ahir mateix sense anar més lluny, anava per la montanya amb bici i al mig d'un camí hi havia un tròs de gos molt gròs, negre i amb un aspecte ferotge. D'altres ciclistes que van passar pel seu costat s'apartaven una mica perque crec que els feia un cert respecte, l'animal estava udolant com un llóp, i tenia els ulls plens de liquid i lleganyes, com si fossin llàgrimes. Estava clar que l'havien abandonat. Em va fer molta pena i em vaig intentar acostar a ell i la meva sorpresa es que amb tot lo gran que era, tenia molta por, es va apartar de mi com si la raça humana ja l'hagués putejat prou i va tirar per un camí cap a dins el bosc tot sol... la imatge va ser patètica.

Com pot ser que hi hagi fills de puta així destrossant la vida d'uns animals indefensos que no ens demanen de venir a casa nostra, però que quan els tenim confien amb nosaltres cegament? Mereixen l'abandó? Maleeixo a tothom qui no sap tenir un animal i l'abandona.

Sir Edmund Hillary

Grà de Fajol - Ripollès - Catalunya

Avui a mort Sir Edmund Hillary, el primer home en coronar el cim de l'Everest l'any 1953, semblarà que aquest senyor no era molt conegut, però per a mi era un autentic heroi dels d'avans. La veritat és que jo quan era petit havia sentit molt a parlar d'ell, anava a un agrupament escólta i per als grans o els monitors aquest era un Heroi, el paradigme del montanyista a mig camí entre l'esportista i el mite, que gaudeix de la natura i la respecte fins a la seva maxima expresió. No hé pogut deixar d'emocionar-m'he una mica un cop hé sabut la noticia, doncs tot i que ja era una persona gran, em sap greu la seva desaparició. Per a mi és d'aquells personatges que no morirà mai, perque les seves gestes estan per damunt de les proeses o els diners, simplement era un amant de la muntanya i el seu entorn, que cuidava i respectava. Crec que tots hauriem d'aprendre del seu exemple.

Descansa em pau, company.

Pregunta?

Hola companys i lectors del meu blog.
Ús vull propossar una pregunta:
-Quins conceptes o temes fotogràfics us agraden més?
Exemple: mascotes, fires populars, "mercadillos", festes populars, flors, dones, cementiris, textures, colors, etc.
És molt important per a mi i del tema que més ús agradi farem el calendari de l'any que vé. Espero les votres propostes.
Moltes gràcies.

Jordi G

Galeria d'Autorretrats

Bé aqui van alguns dels meus experiments...
Sempre de la meva persona,
per tal de no ferir sensibilitats!

Fotografia

Desde aquest moment, ja em podeu demanar o comentar les vostres inquietuds del món de la fotografia. Estem preparats!!!

Aclaració

Els que llegiu aquest blog, pensareu que estic obsesionat amb els radars, ja que em dues ocasions i aquesta tres sempre en parlo. 

Però es que estic fins els "kullons" dells. Em fan molta rabia.

Soc un rabios? tinc algun trauma anti-radars? m'ha mossegat un gos? (per lo de la rabia) m'estan coibint la llibertat? 

Sens dubte questions existencials de molt de pès per a mi.

Bojeria Nadalenca

Avui hé anat de compres per un centre comercial de la ciutat, una bojeria! estava tot plé de gent estressada i corrent com si s'hagués d'acabar el món. No ho entenc...
La veritat és que jo anava molt tranquil, doncs tenia tota la feina feta i ja no hi havia res que em fés anar amb presses, tot i que no hé tingut molt temps per a dedicarme a mirar cosetes per les persones estimades, que aquests dies els hi faig un regalet, (jo també soc tradicional).
Bé tornant a lo de la gent, quan venia (amb la moto) de comprar, en la solitud dels meus pensaments i del meu casc. Anava per les rondes on hi havia un embús monumental, tot estava plè de gent fent caravana, sense poder avançar, nerviosa i de molt mala llet perque potser feien tard a algun lloc... llavors hé pensat que -quin engany en el que ens tenen inmersos- per un dia que la gent majoritariament té festa i tothom surt alhora, la que es pot liar, imaginat si hi hagues una desgracia de gran magnitud, quedariem tots etrapats en un embús impressionant i sense possibilitat de poder fer res per escapar, ("joder"! quin mal rollo).
Però això si! els radars ens fotografiarien em totes les posicions possibles de com es pot fer una caravana.
De vegades crec que les persones ens hauriem de revoltar contra tot aquest sistema enganyós que només ens vol per a pagar impostos directes o indirectes i que quant haurien de respondre per a nosaltres, senzillament no podrien perque no donarien avast a totes les nostres necesitats.
Esperem que la vida sigui tranquila almenys per a alguns, d'altres senzillament no poden o no en saben, estan massa estressats per a poder pensar, ja hi ha qui es preocupa de que no pensin: hipoteques, futbol, tele-escombraries, discusions, embussos de cotxes, etc.
És el sistema.
Recorda que si vas a més de 80 Km. hora és perque no estas fent caravana per tant estas lliure de pensament i d'alguna manera t'el havien de tallar, solució: Radar.
VISCA LA DEMOCRACIA!

Nadal

Bé ja estem al mes de desembre i això vol dir Nadal. Regals,

festes, turrons, cava, canelons, caldo, carn d'olla, neules, familia, cabalgades, reis, més regals, empatx de tant de menjar, esperit Nadalenc, cançonetes de Nadal, nens, il·lusió, arbres, passebres, firetes, vacances, gastos, etc. Però malgrat tot son unes dates magiques. Ús desitjo a tots que passeu molt BON NADAL.  :-)

Jordi

L'autentic "Tiburon"

Quan s'uneixen l'art i l'enginyeria surgeixen aparells tan extremadament bonics com aquest Citroën DS.
L'unic vehicle que esta exposat en un museu: el d'art modern de Nova York, junt amb obres de grans artistes contemporànis.
Jo, estic enamorat d'aquest cotxe, des de petit.
Quan anava a França a veure als meus avis, ni havia molts i no podia deixar de mirar-m'els fascinat.
Era realment una maravella o... millor dit una obra d'art.

Retrobaments

Ostres!
Ja fa uns dies que em passa algo ven curios.
M'explico: estic retrobant gent que feia una mitja de 24 anys que no havia vist. I la veritat, és que em fa gràcia.
Aquest estiu m'he trobat el Toni, un amic de l'escòla que curiosament no recordava haver-lo vist desde els 14 anys (han passat 26 anys desde l'ultim cop...).
També, l'altre dia (al concert de Robert Gordon, per cert) em vaig trobar amb l'Emilio, un bon amic meu, Rocker, de quan era jove, no l'havia vist desde el 17 anys (han passat 24 anys) i ara resulta que la meva amiga de l'escola de Belles Arts la Cristina l'he retrobat gràcies al correu electrònic, increible! no sabia res d'ella desde feia també 23 0 24 anys...
Es molt "guay" trobar gent que fa tants anys que no has vist ni saps res d'ells, i lluny de tenir la típica sensació de fer-me vell, el que em fa és il·lusió de veure que estem tots tant bé i que sembla que fos ahir l'ultim cop que haviem parlat o anat a prendre algo.
Aquestes coses de vegades son petits detalls que fan que la vida sigui ben curiosa.
Ara haviam si aconseguim que no passin 24 anys més, perquè llavors: potser si que sera una mica més depriment...

:-)

Concert de Mr. Robert Gordon

Bé, tal com us vaig dir aqui estan les fotos del concert de Robert Gordon que va tocar a Bcn. el passat 28 d'octubre.
El concert? Bonissim, tot i que ell ja esta una mica "vellet" i es va escaquejar bastant... els "telonerus" molt bons també.
Vam assistir al concert l'Anna i jo, i ens o varem passar super bé, escoltant música i ballant.
Encara em xiulen les orelles!!!

Radars!

Estic cansat de defensar la meva postura envers els radars.
Em sembla una masura totalment absurda i un impost indirecte cap a la gent que paguem les multes, (els tontos de sempre).
S'esta demostrant que desde el carnet per punts i l'implantació de tants radars a les nostres carreters no tan sols NO a disminuit la siniestralitat sino que en alguns moments de l'any a augmentat!!!
Llavors, perque tanta represió?
Es demostra el fracas d'una societat que no sap educar els seus fills.
Amb contes de donar ensanyança i educació només pot donar censura i prohibició.
Em sembla molt malament la falta d'educació de la societat actual i la falta de respecte envers les persones, però esta clar que als que ens governen, ja els hi va bé...
Mentrestant la resta, anirem patin els radars, les multes, i tot aquest seguit de desproposits en els que vivim inmersos.
Em fa molta rabia!!!

BMW Rockster

NO podia ser cap altre moto,
el nom ja ho diu tot!!!

Fotografies d'autor

Concurs EPSON 2007

Autor: Jordi Guerra




















- T'agraden aquestes imatges?
- Que en penses?

DUCATI

Senzillament
IMPRESIONANT!

24 hores de LeMans

Artista: Klaus Wagger - Austria
"Aquest si que es un Crack"
M'agrada moltisim i podeu comprar-li tots els quadres que vulgueu!!!
No em dona comisió...
Hauré de negociar amb ell
je...je...

Concert

Avui anem a veure a 

Mr. Robert Gordon

El rei del RockabillyBoogie

Ja comentarem que tal.

Benvinguda

Hola,

Avui 28-10-2007 inauguro el meu blog.

Espero que sigui una via de comunicació amb tots vosaltres, on puguem expressar les nostres opinions sobre temes d'interès. Amb el respecte que mereixen les opinions de tothom, sempre que no s'entri en el mal gust o la falta d'educació. En fi, m'agradarà saber: que tal esteu,que penseu, que espereu de la vida, etc.

A reveure... o millor a rellegir-nos.

JG.