Gossets

Bé lectors, aqui us ensenyo el meu gosset, el varem recollir del mig del carrer el dia de nadal passat.

La veritat és que ens va fer molta pena perque corria pel carrer perdut i sense cap tipus d'orientació, quan li vam dir coses de seguida va venir com si l'aguesim salvat d'alguna desgràcia. Estava clar que l'havien abandonat i nosaltres el varem recollir per donar-li una nova oportunitat. Llavors em pregunto: com hi pot haver gent tant despiadada?

Ahir mateix sense anar més lluny, anava per la montanya amb bici i al mig d'un camí hi havia un tròs de gos molt gròs, negre i amb un aspecte ferotge. D'altres ciclistes que van passar pel seu costat s'apartaven una mica perque crec que els feia un cert respecte, l'animal estava udolant com un llóp, i tenia els ulls plens de liquid i lleganyes, com si fossin llàgrimes. Estava clar que l'havien abandonat. Em va fer molta pena i em vaig intentar acostar a ell i la meva sorpresa es que amb tot lo gran que era, tenia molta por, es va apartar de mi com si la raça humana ja l'hagués putejat prou i va tirar per un camí cap a dins el bosc tot sol... la imatge va ser patètica.

Com pot ser que hi hagi fills de puta així destrossant la vida d'uns animals indefensos que no ens demanen de venir a casa nostra, però que quan els tenim confien amb nosaltres cegament? Mereixen l'abandó? Maleeixo a tothom qui no sap tenir un animal i l'abandona.