Desolació

 

Avui, aquesta nit passada, li han robat la moto a un bon amic meu.

La veritat és que sento una profunda desolació, i sento la tristesa del meu amic, Jose. És un bon company, una bona persona i li han robat la moto.

Per a nosaltres els motoristes, la moto, te quasi el tractament d'un esser viu, doncs les satisfaccions que ens proporciona tal enginy son molt intenses. Li han robat a un home treballador, que li porta un gran sacrifici poder-la disfrutar i que havía posat el seu maxim esforç en una il·lusió. Perquè no li han robat els diners, n'hi la maquina, li han pres el seu estil de vida, la seva forma de relacionar-se amb els amics, la seva diversió, la seva il·lusió.

Ara ell esta molt trist i de rebot jo i tots els seus companys, també.

Teniem una sortideta pendent Kullooooons!!!!!!!!!!!!! 

Quina merda! sempre paguem els mateixos totes les putades, no es just.

Bé, si algú per casualitat veiés una SUZUKI GSX-R 600 de color vermell i negre matricula: 0496-FKJ que m'avisi per aquest blog aviam si li podem tornar la il·lusió a un home que prenent-li la moto li han pres el que fa la seva vida interesant. :-(

Jordi G.

Aqui estem els tres amics,

avans d'empendre una de les millors sortides que em fet mai.

Gossets

Bé lectors, aqui us ensenyo el meu gosset, el varem recollir del mig del carrer el dia de nadal passat.

La veritat és que ens va fer molta pena perque corria pel carrer perdut i sense cap tipus d'orientació, quan li vam dir coses de seguida va venir com si l'aguesim salvat d'alguna desgràcia. Estava clar que l'havien abandonat i nosaltres el varem recollir per donar-li una nova oportunitat. Llavors em pregunto: com hi pot haver gent tant despiadada?

Ahir mateix sense anar més lluny, anava per la montanya amb bici i al mig d'un camí hi havia un tròs de gos molt gròs, negre i amb un aspecte ferotge. D'altres ciclistes que van passar pel seu costat s'apartaven una mica perque crec que els feia un cert respecte, l'animal estava udolant com un llóp, i tenia els ulls plens de liquid i lleganyes, com si fossin llàgrimes. Estava clar que l'havien abandonat. Em va fer molta pena i em vaig intentar acostar a ell i la meva sorpresa es que amb tot lo gran que era, tenia molta por, es va apartar de mi com si la raça humana ja l'hagués putejat prou i va tirar per un camí cap a dins el bosc tot sol... la imatge va ser patètica.

Com pot ser que hi hagi fills de puta així destrossant la vida d'uns animals indefensos que no ens demanen de venir a casa nostra, però que quan els tenim confien amb nosaltres cegament? Mereixen l'abandó? Maleeixo a tothom qui no sap tenir un animal i l'abandona.

Sir Edmund Hillary

Grà de Fajol - Ripollès - Catalunya

Avui a mort Sir Edmund Hillary, el primer home en coronar el cim de l'Everest l'any 1953, semblarà que aquest senyor no era molt conegut, però per a mi era un autentic heroi dels d'avans. La veritat és que jo quan era petit havia sentit molt a parlar d'ell, anava a un agrupament escólta i per als grans o els monitors aquest era un Heroi, el paradigme del montanyista a mig camí entre l'esportista i el mite, que gaudeix de la natura i la respecte fins a la seva maxima expresió. No hé pogut deixar d'emocionar-m'he una mica un cop hé sabut la noticia, doncs tot i que ja era una persona gran, em sap greu la seva desaparició. Per a mi és d'aquells personatges que no morirà mai, perque les seves gestes estan per damunt de les proeses o els diners, simplement era un amant de la muntanya i el seu entorn, que cuidava i respectava. Crec que tots hauriem d'aprendre del seu exemple.

Descansa em pau, company.

Pregunta?

Hola companys i lectors del meu blog.
Ús vull propossar una pregunta:
-Quins conceptes o temes fotogràfics us agraden més?
Exemple: mascotes, fires populars, "mercadillos", festes populars, flors, dones, cementiris, textures, colors, etc.
És molt important per a mi i del tema que més ús agradi farem el calendari de l'any que vé. Espero les votres propostes.
Moltes gràcies.

Jordi G