Aclariment

Hola companys i lectors d'aquest blog, tal com indico al meu perfil soc dissenyador gràfic, i segurament pensareu:
-Com és que no parla mai de disseny en aquest blog...?-
m'explico: és la meva professió la qual m'agrada molt, i em fa feliç, però tècnicament és complicada i això vol dir que duran les meves hores de treball, m'absorveix bastant. El blog per mi és una font de diversió, d' informació i també de curiositats, i en el món del disseny no n'hi han moltes (almenys que a mi m'interessin) desde aquest punt de vista. Dins de les feines artístiques la música, la fotografia, o la pintura son coses que donen més de si i que a mi m'agraden i m'interesen molt. Sempre dins de la creativitat lliure, per tant dono prioritat a aquest temes, més que d'altres. No oblideu que el disseny per a mi, és una activitat artistica però no lliure (depenem d'uns parametres imposats pel client), i sempre és menys divertit que les altres disciplines que anomeno, enacara que apassionant si.
Sigueu feliços!
JG :-)

Chris Isaak

Una altre perla impressionant!
No us perdeu la música i la morena del video... no cal dir res més.

Deus de la Música

Sempre que sento a Roy Orbison s'em possa la pell de gallina... és la millor veu del Rock'n'Roll. Un autèntic deu de la música!

Chris Isaak

No em podia deixar aquest! és un bàsic.
La guitarra i la veu sense comentaris, de lo millor.
I a sobre son guapos els dos!!!

Fotografies d'autor 2

Aquí us deixo noves imatges a punt d'anar a concursos.
Ja em direu si us han agradat.

J.G.

Quina us agrada més, Blanc/Negre o Color?

Amy Winehouse - La meva nova "Musa"

Estic enamorat musicalment d'ella, i te una veu impresionant.
Apart que és boníssima. Feia temps que no sortia ningú així!

Uns "Blues"

Country

Aquests son bastant bons!

Els nostres pares espirituals...

Johnny Burnette

Més música

Robert Gordon
Aquest tio es" l'hostia", NO us perdeu la cara de "flipat" del guitarrista, estem a finals dels 70's i els àcids feien maravelles...

L'argot dels joves...

De vegades penso en algo curios, una manera de parlar de la gent, jove i no tant jove que es ben especial. De fet tots hem utilitzat i seguim utilitzant paraules que es posen de moda i que defineixen coses que de vegades no tenen res a veure entre el seu significat i el que realment expressen. Generacions de gent, des de fa anys han fet d'aquests móts un trét d'identitat de la seva epoca, i de vegades autèntics imnes de joventut. Em refereixo a parauletes com ara: "Pijo" paraula que es va començar a utilitzar als anys 60's i que definia un tipus de gent que començaven a ser classes ben estants, estudiants universitaris i gent que en un futur tindrien un gran pès especific dins el país. "Rollo" paraula molt de moda cap als 70's entre la gent més progre o hippy, encara s'utilitza molt amb variants com enrrollar, anrrollat, bon o mal rollo, etc. "Mola" paraula que definia una cosa que estava bé, utilitzada cap a primers dels 80's. "Guay" paraula estrella entre la gent dels 80's volia dir que era algo bò, agradable, divertit, guay... encara de vegades la sento, va definir una generació. " Fort" cap a finals dels 80's la matèria es va enfortir! tot era fort i volia dir que era sorprenent, genial o desastrós depen del context. "Heavi" variant de "Fort", de primers dels 90's. "Radical" parauleta estrella entre les primeres generacions de surfer's dels 90's volia dir que eres un tio valent, amant dels riscos de tot tipus, l'utilitzaven una nova generació de pijos en que varen cambiar les tendències en el vestir i el fer, van cambiar l'estil clàssic i ensucrat, per a un atreviment més exagerat, més esportiu, més radical. "Fashion" ara ja estem cap als 2mil i estem davant un mót que vol dir que es algo que marca tendència, la moda comença a adquirir gran importancia i els joves fan el possible per portar articles d'estil, barrejant clàssic amb ultra-modern de marques i dissenyadors de prestigi. "Cool" parauleta exageradement cursi utilitazada per a una generació de "nens de papa" neo dissenyadors del que sigui... sense problemes de cap tipus, amb ordinador, internet, Ipod i mòbil 3G, que tot o han tingut facil. No creuen amb res, ni saben res, son la generacio al revés, comencen a tope per acabar sent uns desgraciats cap al 35/40 anys. I ja per acabar l'ultima, la més de moda del moment, l'estrella actual: " Indi" paraula que ultimament sona molt, només heu de veure el programa Silenci de TV3 (paradigme de feina mal entessa, amb una presentadora que inclús creu que en sap...) per sentir-la uns 400 cops per programa, vol dir que es algo independent, però no politicament, sino que surt dels canons convencionals de la societat i es posiciona com algo autèntic i sense influencies... mentida! fins i tot el més "indi" esta influenciat pel corrent general del seu moviment... encara que ells vulguin creure que no. En fi companys i lectors com podeu veure sempre hi ha agut algo que a definit el corrent estètic d'una epoca i la llengua no és queda fora de context. La gent pensa que la seva, és la generació més trencadora de tots, però sempre acaba sent una repetició de la jugada anterior. Això si... amb uns "decorats" diferents.

Una perla!

Straitjackets impresionants

El meu estil preferit

Stray Cats els millors de tots!!!

Aqui us els deixo, més endavant ja aniré afegint més videos perque els pugueu disfrutar...

Pirena2008

Hola companys i lectors, ahir vam anar a veure l'ultima etapa de la cursa de gossos Pirena a l'estació d'esqui de La Molina, aqui teniu algunes imatges de l'aconteixement, espero que gaudiu tant com jo.

Desolació

 

Avui, aquesta nit passada, li han robat la moto a un bon amic meu.

La veritat és que sento una profunda desolació, i sento la tristesa del meu amic, Jose. És un bon company, una bona persona i li han robat la moto.

Per a nosaltres els motoristes, la moto, te quasi el tractament d'un esser viu, doncs les satisfaccions que ens proporciona tal enginy son molt intenses. Li han robat a un home treballador, que li porta un gran sacrifici poder-la disfrutar i que havía posat el seu maxim esforç en una il·lusió. Perquè no li han robat els diners, n'hi la maquina, li han pres el seu estil de vida, la seva forma de relacionar-se amb els amics, la seva diversió, la seva il·lusió.

Ara ell esta molt trist i de rebot jo i tots els seus companys, també.

Teniem una sortideta pendent Kullooooons!!!!!!!!!!!!! 

Quina merda! sempre paguem els mateixos totes les putades, no es just.

Bé, si algú per casualitat veiés una SUZUKI GSX-R 600 de color vermell i negre matricula: 0496-FKJ que m'avisi per aquest blog aviam si li podem tornar la il·lusió a un home que prenent-li la moto li han pres el que fa la seva vida interesant. :-(

Jordi G.

Aqui estem els tres amics,

avans d'empendre una de les millors sortides que em fet mai.

Gossets

Bé lectors, aqui us ensenyo el meu gosset, el varem recollir del mig del carrer el dia de nadal passat.

La veritat és que ens va fer molta pena perque corria pel carrer perdut i sense cap tipus d'orientació, quan li vam dir coses de seguida va venir com si l'aguesim salvat d'alguna desgràcia. Estava clar que l'havien abandonat i nosaltres el varem recollir per donar-li una nova oportunitat. Llavors em pregunto: com hi pot haver gent tant despiadada?

Ahir mateix sense anar més lluny, anava per la montanya amb bici i al mig d'un camí hi havia un tròs de gos molt gròs, negre i amb un aspecte ferotge. D'altres ciclistes que van passar pel seu costat s'apartaven una mica perque crec que els feia un cert respecte, l'animal estava udolant com un llóp, i tenia els ulls plens de liquid i lleganyes, com si fossin llàgrimes. Estava clar que l'havien abandonat. Em va fer molta pena i em vaig intentar acostar a ell i la meva sorpresa es que amb tot lo gran que era, tenia molta por, es va apartar de mi com si la raça humana ja l'hagués putejat prou i va tirar per un camí cap a dins el bosc tot sol... la imatge va ser patètica.

Com pot ser que hi hagi fills de puta així destrossant la vida d'uns animals indefensos que no ens demanen de venir a casa nostra, però que quan els tenim confien amb nosaltres cegament? Mereixen l'abandó? Maleeixo a tothom qui no sap tenir un animal i l'abandona.

Sir Edmund Hillary

Grà de Fajol - Ripollès - Catalunya

Avui a mort Sir Edmund Hillary, el primer home en coronar el cim de l'Everest l'any 1953, semblarà que aquest senyor no era molt conegut, però per a mi era un autentic heroi dels d'avans. La veritat és que jo quan era petit havia sentit molt a parlar d'ell, anava a un agrupament escólta i per als grans o els monitors aquest era un Heroi, el paradigme del montanyista a mig camí entre l'esportista i el mite, que gaudeix de la natura i la respecte fins a la seva maxima expresió. No hé pogut deixar d'emocionar-m'he una mica un cop hé sabut la noticia, doncs tot i que ja era una persona gran, em sap greu la seva desaparició. Per a mi és d'aquells personatges que no morirà mai, perque les seves gestes estan per damunt de les proeses o els diners, simplement era un amant de la muntanya i el seu entorn, que cuidava i respectava. Crec que tots hauriem d'aprendre del seu exemple.

Descansa em pau, company.

Pregunta?

Hola companys i lectors del meu blog.
Ús vull propossar una pregunta:
-Quins conceptes o temes fotogràfics us agraden més?
Exemple: mascotes, fires populars, "mercadillos", festes populars, flors, dones, cementiris, textures, colors, etc.
És molt important per a mi i del tema que més ús agradi farem el calendari de l'any que vé. Espero les votres propostes.
Moltes gràcies.

Jordi G

Galeria d'Autorretrats

Bé aqui van alguns dels meus experiments...
Sempre de la meva persona,
per tal de no ferir sensibilitats!

Fotografia

Desde aquest moment, ja em podeu demanar o comentar les vostres inquietuds del món de la fotografia. Estem preparats!!!